SETEMBRE. Primer dia de classe. Recordeu?
Adaptació, un munt d'emocions. Nervis, il·lusió, alegria, tristesa... que amb el pas dels mesos, es van anar posant cadascuna al seu lloc.
Vaig descobrir ben aviat, que tenia davant meu un grup amb molta energia, així que amb el sac sempre carregat de paciència, vam treballar hàbits, rutines, límits, activitats lúdiques, d'aprenentatge...
Un curs ple d'experiències, i viscudes amb la màxima intensitat, però també repartint una mica de calma per canalitzar tanta activitat.
Ara ja s'ha acabat el curs, el ocellets volaran cap a una altra classe per fer el seu niu.
Jo m'enduc una motxilla carregada de molts moments, en els quals he vist com han anant creixent, i com han anat evolucionant des del primer dia que van entrar per la porta, de la classe dels ocellets, amb el seu nom escrit en un collaret.
Ocellets, sempre formareu part d'un trosset del meu Càrdio.
Molts petons de la vostra mestra Antonia.
US ESTIMO OCELLETS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada